 |
| Placa bilingüe de carrer a Barcelona (Wikipedia) |
Ens referim a l'enorme sort que tenim els catalans de disposar de dues
llengües com qui diu "des de l'hora zero", ja que en general, els
nascuts en aquesta part de la Península Ibèrica parlem català i espanyol
gairebé des del bressol.
Per descomptat que com més llengües entrin als cervellets dels cadells
humans, més avançarem cap a aquesta utopia que és el respecte i l'amor a les
diferències, mentre al mateix temps tendim a ampliar les nostres formes de
comunicació i d’intercanvi entre les persones. Però almenys, cal assegurar que
aquestes dues llengües de partida, que representen el conjunt de la població de
Catalunya, el Català i el Castellà, siguin estudiades, apreses, cultivades i
estimades pels seus parlants.
Una cosa que, per desgràcia, no sempre es compleix en les mentalitats
estretes d'una bona part dels nacionalistes catalans i també en les dels ultres
espanyolistes, a qui els agrada polititzar les llengües per fer-les servir com
a armes emocionals en aquesta guerra civil tan incívica que és la demonització
de l'altre, del qui pensa diferent, en una o altra llengua.
A qui se li pot ocórrer que parlar castellà, a més de català, sigui una
cosa que cal evitar, impedir i fins i tot castigar, com s'ha donat en alguns
extrems dels nostres exaltats patrioters independentistes? Realment és difícil
d'entendre i s’ha de ser molt obtús per defensar una cosa
així. Mai el Catalanisme obert, plural, lliure, culte i progressista, amb el
qual qualsevol català s’hi pot identificar sense cap problema, va demonitzar el
castellà. A l'inrevés, el va conrear i el va respectar com un bé valuós, com ho
indiquen les obres dels nostres grans escriptors, bilingües la majoria d'ells.
El bilingüisme no només és sa i positiu, hauria de ser obligatori en totes
les societats humanes del futur. Disposar de dues maneres diferents de pensar,
d'enfocar els continguts, d'expressar les diferències i les coincidències,
aviat serà vist com una obligació. I la regió que només tingui una llengua,
haurà de buscar-ne una altra que l'acompanyi i permeti als nadons gaudir
d'aquest privilegi que és poder expressar-se en dues llengües diferents.
 |
| Imatge de la web italiana 'Bilinguismo infantile'. |
Com sinó és possible disposar d'una doble perspectiva elemental de
coneixement i d'abordatge que ens obri les portes a mentalitats capaces
d'entendre les diferències i els problemes de l’Alteritat? Crec que no cal ser
cap entès ni expert en les coses socials per comprendre com els conflictes que
afecten a les nostres actuals societats tenen a veure en gran part amb aquesta
dificultat per no dir 'impossibilitat' d'acceptar la diferència que habita al
nostre costat. Es miri per on es miri, ensopeguem amb el mateix dèficit
d'acceptació de l'alteritat a tot arreu. I en un món que tendeix a l’afirmació
de les singularitats i a la fragmentació, no hi ha dubte que el dèficit
d'acceptació de l'Altre anirà a més per esdevenir un dels problemes principals
a resoldre.
Quan una regió com Catalunya disposa ja d'aquesta opció bilingüe d'una
manera tan espontània i natural, és imperiosament necessari combatre els
fanatismes que busquen anar cap enrere i tornar als estèrils monolingüismes. El
bilingüisme mai serà un problema sinó que és la solució. Apostar per ell i
elogiar-lo és la nostra obligació de persones sensates i obertes al món.
Ve a compte aquesta arenga en el fet que la pluralitat de llengües que existeix
a la Península Ibèrica és una de les seves riqueses més notables i determinants:
posa color local a les parles de cada regió i comarca, a més de duplicar i
multiplicar la sonoritat i les capacitats expressives de les poblacions. Un
matís més a afegir en aquest festival de les diferències que constitueix
l’ànima del Mosaic Ibèric.
No hay comentarios:
Publicar un comentario